El grup ss s'ha de separar a final de ratlla Per exemple, el mot passa se separa pas-sa i no pa-ssa.  [...]

A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-). A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions: La partició es fa respectant les síl·labes de la [...]

Els grups -tx i -ig que es troben a final de mots com despatx o passeig es pronuncien igual. S'escriu -ig en els casos en què els derivats presenten g, j, tg o tj. Per exemple: boig (bogeria), fuig (fugir), lleig (lletjor), passeig (passejar), puig (pujol), raig (rajar), rebuig (rebutjar), roig [...]

El grup l·l s'ha de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot til·la se separa til-la i no ti-l·la. Cal recordar que, quan hi afegim el guionet de partició, es perd el punt volat de la ela geminada (til-la i no til·-la). El grup ll no s'ha de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot [...]

Els grups tg, tj i tx s'han de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot metge se separa met-ge i no me-tge; el mot pitjor se separa pit-jor i no pi-tjor; i el mot fletxa se separa flet-xa i no fle-txa.  [...]

Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong: fei-na mou-re ai-gua io-de quo-ta guai-ta [...]

Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format: in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-) besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades') mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal [...]

, psicosomàtic, telesèrie, vicesecretari, etc. Hi ha, però, tres casos en què trobem doble essa: 1. En mots derivats quan comencen amb el prefix a- (no negatiu) o re-. Per exemple: assenyat, ressituar, ressorgir, resseguir, etc., però s'escriu amb una sola essa resecció (grafia presa directament del llatí). 2 [...]

Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.  Els dígrafs que no se [...]

Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.  En aquests [...]